GAMIFICACIÓ: POTENCIALITATS PER L’EDUCACIÓ SOCIAL

La gamificació és un procés relacionat amb el jugador i les tècniques de joc. Es defineix com l’ús de dinàmiques pròpies dels jocs ,en contexts o àmbits aliens a aquest ,per aconseguir valors positius i divertits propis dels jocs, i motivar als usuaris a participar i incrementar la seva interacció.   En el joc som la millor versió de nosaltres mateixos perquè rebem millor les instruccions, la resposta a les nostres accions és més ràpida i estem disposats a col·laborar.

Les tècniques més utilitzades en la gamificació son la mecànica (que marca les normes per a constituir el joc), la dinàmica ( Les motivacions i els complements per a que sigui una activitat lúdica) i els components del joc (tot allò pràcticament material per a poder desenvolupar el joc).  

La exposició de la gamificació que han fet els companys,  ha estat molt entretinguda ja que l’han presentat amb unes dinàmiques, les quals ens han fet participar activament.

Primer de tot hem fet 4 grups i cada un era un color.  Cada grup, havia de fer diferents qüestionaris relacionats amb les exposicions treballades anteriorment com la de identitat digital,  la web 2.0, etc. I també exercicis de dibuixar i fer mímica representant diferents aspectes o programes relacionats amb les TIC.

Crec que han plasmat realment bé el seu temari amb la dinamització de la classe i la preparació de la seva exposició. Han trobat molt bé el punt perfecte per a definir i plasmar allò que volien tractar.

EL FENOMEN DEL BIG DATA

Una altre de les presentacions fetes a classe, va ser el fenomen del Big Data el qual no en sabia de la seva existència. El Big Data és una manipulació de grans conjunts de dades.
Aquest fenomen està compost per les quatre V: El volum, la varietat  la velocitat i per acabar la veracitat que mostren el moviment de totes aquelles dades aplicades a la xarxa.

Hi ha una gran vigilància massiva de tots els moviments de la societat dins de la xarxa. Tots els nostres moviments estan controlats.  Les plataformes socials d’internet construeixen un perfil extremadament detallat de les nostres preferències.
És per això que de tant en tant, en una web o xarxa social podem veure anuncis d’allò que hem estat buscant posteriorment.
Posaré dos exemples:

•           Si busques productes per exemple a una pagina web d’articles d’esport com podria ser la pagina del Decathlon, posteriorment en el perfil del facebook et surten anuncis d’aquells articles que has estat mirant.
•        Un altre exemple es al youtube: tots aquells vídeos més vistos per a tu, queden registrats, i a la pagina principal sempre et recomana vídeos relacionats amb les teves preferències.

En aquests casos, es pot veure a la perfecció que totes les nostres accions, produeixen una empremta digital per a la xarxa.  D’alguna manera podríem dir que estem controlats.

Per últim, les companyes de classe ens van deixar amb una pregunta molt interessant per tal de fer-nos reflexionar:

¿Creieu que som nosaltres qui dona valor a les dades, o son les dades les que ens donen valor a nosaltres?  

Després de rumiar una miqueta, personalment penso que som nosaltres els que donem valor a les dades.  Hi ha maneres i maneres de interpretar les dades ( si es que no son numèriques) i crec que cada una de les persones te punts de vista força variats, i no totes aquelles dades es veuen de la mateixa manera.  

Tot pot variar de la situació de la persona, la mentalitat, les ideologies... hi ha molts aspectes personals de cada un que fan que veiem les dades de manera diferent als demés. 

IDENTITAT DIGITAL I DRET A L’OBLIT

La identitat digital, és tota aquella informació personal que esta exposada a les xarxes socials. És la identitat que es crea d’una persona a partir de tot el que es publica d’ella. Tota aquella gent que no ens coneix, o no suficient,  es crea una visió totalment equivocada o imaginada de la identitat de les altres persones. Amb fotografies que es veuen, vídeos... podem pensar que una persona és d’una manera, però pot ser totalment contrària.

Les companyes que ens han exposat el treball, ens han preparat dues dinàmiques:

La primera era posar el nostre nom i cognoms al google avera que sortia. Al posar el meu nom la única fotografia que surt és la meva del perfil del gmail, tot i que no se’m distingeix realment.  També surten dos imatges de uns vídeos del youtube que m’agradaven  i els havia posat a preferits. També es veu el meu perfil de youtube, però no hi tinc cap vídeo penjat.
Això no és tant preocupant perquè a simple vista ningú interpreta que esta relacionat amb mi, però a mi si que m’espanta perquè es pot veure que tot allò que fem a la web queda reflectit d’alguna manera.

La segona dinàmica que van fer anava dirigida alguns dels companys de classe.  S’havien dedicat a buscar informació de persones de classe a partir de les xarxes socials, i ens podien explicar tot allò que havien fet sense tant sols tenir-les agregades.   Posteriorment havíem d’endevinar qui eren tot i que les persones en qüestió ja es donaven per al·ludides.

De vegades no som conscients de les conseqüències que pot tenir la publicació de informació personal a les xarxes socials en un futur.  Es per això que jo per exemple al perfil del facebook el tinc canviat i no hi tinc el meu cognom real.  Així, si alguna persona desconeguda em busca ( com per exemple persones de recursos humans d’alguna empresa) i vulgui veure la meva “identitat digital” no em trobarà i no es podrà crear una imatge preconcebuda de mi.

“La identitat digital és el que som per els altres a la xarxa, millor dit, el que la zarxa diu que som als demés”.

 

WEB 2.0 i PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La web 1.0 era un sistema basat en hipertext per compartir documents on la persona usuària era una simple observadora i no hi tenia participació activa. El canvi de la web 1.0 a la 2.0 va suposar una major participació i col·laboració de la ciutadania on el principal protagonista era el mateix usuari.  Hi va haver millores per el que fa a l’accessibilitat i la facilitat de connexió, tot i que la informació personal era vista per tercers i es feien copies de seguretat a la pròpia xarxa.

Posteriorment amb la Web 1.0, la persona enviava una sèrie de informació que només rebia el propi destinatari, sense passar per cap altre xarxa o propietat.  Actualment, la web 2.0 ha causat força problemes a la ciutadania sobretot per els temes legals o personals. Tota cosa que es publiqui a les xarxes socials o aplicacions d’internet son emmagatzemades i propietat d’aquella web, i pot estar a la vista de qualsevol.  Qualsevol persona amb una noció elevada de informàtica, pot arribar a trobar tota aquella informació que un mateix es pensa que no es accessible.
Com a experiència personal, m’agradaria explicat que a un amic un dia li van robar 200 euros de la seva targeta de crèdit, ja que havia comprat vols d’avió amb el seu ordinador però a través de una xarxa wifi. Des de les xarxes públiques, és molt més fàcil aconseguir certes dades com els números de conte o les contrasenyes de qualsevol registre.

Un exemple podria ser el facebook: Totes les fotos penjades, vídeos, comentaris, xats, etc. Es queden gravats i posteriorment la web en pot treure profit.  També es aplicable a totes les altres webs com youtube, blogspot, wikis, twiter, etc.

Personalment penso que s’ha de tenir molt en conte amb les coses que es pengen ja que després podem acabar afectats negativament.  A més a més, tothom hauria d’estar conscienciat del que pot arribar a passar, i tenir en conte i saber privatitzar bé totes aquelles coses que no han de sortir a la llum.