ÚS SEGUR D’INTERNET I LES XARXES SOCIALS

La exposició d’usos segurs d’internet i les xarxes socials va ser realment original, ja que els nostres companys van fer veure que formaven part d’una associació la qual feia una xerrada preventiva a uns alumnes d’un institut ( nosaltres).

Els avantatges de les xarxes son per exemple la facilitació de tràmits, la creació i difusió d’esdeveniments, la compra on-line, la facilitat de comunicació immediata amb les persones que son a un altre lloc, la publicació de documents, etc. Però com tot, això te els seus inconvenients i un dels més importants son la manca de privatització de tot allò que pengem. Nosaltres com a usuaris de les xarxes socials hem de ser conscients de la privatització que te la nostra pàgina web o de totes aquelles coses que hi publiquem.

Per tal de fer-ho més vivencial, ens van fer explicar alguna experiència viscuda personalment amb la manca de privacitat.

Al fer-nos conscients de la importància de fer privades les nostres xarxes socials, ens van ensenyar algunes eines per a saber utilitzar amb més seguretat les xarxes: Triar la millor xarxa, controlar la privacitat, les imatges, els documents, els contactes, etc.  Totes aquestes eines també son aplicables als smartphones.

Hem de tenir molt en compte el que nosaltres mateixos pengem a la web. De tant en tant ens pensem que allò que publiquem només ho poden veure els nostres amics o 4 persones més, però mai és així. Un cop publiquem alguna cosa, aquesta estarà a la xarxa per molt de temps i pot estar a l’abast de molta gent que no ens podríem ni imaginar.

En el facebook, per exemple, jo personalment mai accepto a cap contacte que no conegui ja que no m’interessa que algú desconegut pugui veure tot allò que publico amb tanta facilitat, o d’alguna manera em pugui controlar.

Jo realment em sento força conscient de tot això: No deixo sessions obertes, tinc contrasenyes difícils, i totes aquelles imatges i documents que penjo no m’han d’afectar en cap moment en el futur ja que no poso cap mena de document compromès ni res del que em pugui sortir perjudicada. 

APRENENTATGE MÒBIL (M-Learning)

El passat dia 7 de Novembre, els nostres company van fer la presentació de la temàtica aprenentatge mòbil m-learning.

En primer lloc, ens van ensenyar la definició de M-Learning, que és l’aprenentatge electrònic mòbil, i fa referencia a una metodologia d’ensenyament i aprenentatge basada en l’ús de dispositius mòbils amb connexió a internet. A partir d’això hi ha hagut una gran aparició de noves tecnologies mòbils i una facilitat d’accés a internet.

M-learning, més enllà de l’ús en l’educació formal, també es utilitzat en la formació a distància.

També van explicar les polítiques educatives de la integració de les TIC: La seva finalitat era millorar i canviar les pràctiques d’aprenentatges. N’hi havia dues: Estratègiques i operatives.

Per acabar la presentació, ens van fer una dinàmica amb els codis QR. Havíem de contestar determinades preguntes que ens apareixien en els codis QR que escanejàvem amb els mòbils. Era una gimcana on cada resposta ens portava a un altre lloc on hi trobàvem un altre codi QR. Al finalitzar totes les preguntes, vam anar a classe on hi havia la ultima pregunta:  les inicials de totes les respostes anteriors, eren la resposta a la última pregunta.

Va ser una presentació fora dinàmica i realment molt clara per entendre-la. Personalment crec que va ser fàcil ja que la gran majoria de nosaltres ja estem immersos en el mon del m-learning i és un tema que ens resulta familiar i força pròxim. 

Personalment penso que el M-learning és una molt bona eina per a la facilitat de comunicació a distància sense necessitat de estar presencialment amb la persona, hi ha diferents usos estratègics d’aprenentatge, accés a contingut immediat i sobretot la fàcil accessibilitat a qualsevol informació des de allà on estiguis. Malgrat aquests avantatges, és un avanç tecnològic que no està al abast de tothom ja que el seu preu es força elevat i no tothom s’ho pot permetre

GAMIFICACIÓ: POTENCIALITATS PER L’EDUCACIÓ SOCIAL

La gamificació és un procés relacionat amb el jugador i les tècniques de joc. Es defineix com l’ús de dinàmiques pròpies dels jocs ,en contexts o àmbits aliens a aquest ,per aconseguir valors positius i divertits propis dels jocs, i motivar als usuaris a participar i incrementar la seva interacció.   En el joc som la millor versió de nosaltres mateixos perquè rebem millor les instruccions, la resposta a les nostres accions és més ràpida i estem disposats a col·laborar.

Les tècniques més utilitzades en la gamificació son la mecànica (que marca les normes per a constituir el joc), la dinàmica ( Les motivacions i els complements per a que sigui una activitat lúdica) i els components del joc (tot allò pràcticament material per a poder desenvolupar el joc).  

La exposició de la gamificació que han fet els companys,  ha estat molt entretinguda ja que l’han presentat amb unes dinàmiques, les quals ens han fet participar activament.

Primer de tot hem fet 4 grups i cada un era un color.  Cada grup, havia de fer diferents qüestionaris relacionats amb les exposicions treballades anteriorment com la de identitat digital,  la web 2.0, etc. I també exercicis de dibuixar i fer mímica representant diferents aspectes o programes relacionats amb les TIC.

Crec que han plasmat realment bé el seu temari amb la dinamització de la classe i la preparació de la seva exposició. Han trobat molt bé el punt perfecte per a definir i plasmar allò que volien tractar.

EL FENOMEN DEL BIG DATA

Una altre de les presentacions fetes a classe, va ser el fenomen del Big Data el qual no en sabia de la seva existència. El Big Data és una manipulació de grans conjunts de dades.
Aquest fenomen està compost per les quatre V: El volum, la varietat  la velocitat i per acabar la veracitat que mostren el moviment de totes aquelles dades aplicades a la xarxa.

Hi ha una gran vigilància massiva de tots els moviments de la societat dins de la xarxa. Tots els nostres moviments estan controlats.  Les plataformes socials d’internet construeixen un perfil extremadament detallat de les nostres preferències.
És per això que de tant en tant, en una web o xarxa social podem veure anuncis d’allò que hem estat buscant posteriorment.
Posaré dos exemples:

•           Si busques productes per exemple a una pagina web d’articles d’esport com podria ser la pagina del Decathlon, posteriorment en el perfil del facebook et surten anuncis d’aquells articles que has estat mirant.
•        Un altre exemple es al youtube: tots aquells vídeos més vistos per a tu, queden registrats, i a la pagina principal sempre et recomana vídeos relacionats amb les teves preferències.

En aquests casos, es pot veure a la perfecció que totes les nostres accions, produeixen una empremta digital per a la xarxa.  D’alguna manera podríem dir que estem controlats.

Per últim, les companyes de classe ens van deixar amb una pregunta molt interessant per tal de fer-nos reflexionar:

¿Creieu que som nosaltres qui dona valor a les dades, o son les dades les que ens donen valor a nosaltres?  

Després de rumiar una miqueta, personalment penso que som nosaltres els que donem valor a les dades.  Hi ha maneres i maneres de interpretar les dades ( si es que no son numèriques) i crec que cada una de les persones te punts de vista força variats, i no totes aquelles dades es veuen de la mateixa manera.  

Tot pot variar de la situació de la persona, la mentalitat, les ideologies... hi ha molts aspectes personals de cada un que fan que veiem les dades de manera diferent als demés. 

IDENTITAT DIGITAL I DRET A L’OBLIT

La identitat digital, és tota aquella informació personal que esta exposada a les xarxes socials. És la identitat que es crea d’una persona a partir de tot el que es publica d’ella. Tota aquella gent que no ens coneix, o no suficient,  es crea una visió totalment equivocada o imaginada de la identitat de les altres persones. Amb fotografies que es veuen, vídeos... podem pensar que una persona és d’una manera, però pot ser totalment contrària.

Les companyes que ens han exposat el treball, ens han preparat dues dinàmiques:

La primera era posar el nostre nom i cognoms al google avera que sortia. Al posar el meu nom la única fotografia que surt és la meva del perfil del gmail, tot i que no se’m distingeix realment.  També surten dos imatges de uns vídeos del youtube que m’agradaven  i els havia posat a preferits. També es veu el meu perfil de youtube, però no hi tinc cap vídeo penjat.
Això no és tant preocupant perquè a simple vista ningú interpreta que esta relacionat amb mi, però a mi si que m’espanta perquè es pot veure que tot allò que fem a la web queda reflectit d’alguna manera.

La segona dinàmica que van fer anava dirigida alguns dels companys de classe.  S’havien dedicat a buscar informació de persones de classe a partir de les xarxes socials, i ens podien explicar tot allò que havien fet sense tant sols tenir-les agregades.   Posteriorment havíem d’endevinar qui eren tot i que les persones en qüestió ja es donaven per al·ludides.

De vegades no som conscients de les conseqüències que pot tenir la publicació de informació personal a les xarxes socials en un futur.  Es per això que jo per exemple al perfil del facebook el tinc canviat i no hi tinc el meu cognom real.  Així, si alguna persona desconeguda em busca ( com per exemple persones de recursos humans d’alguna empresa) i vulgui veure la meva “identitat digital” no em trobarà i no es podrà crear una imatge preconcebuda de mi.

“La identitat digital és el que som per els altres a la xarxa, millor dit, el que la zarxa diu que som als demés”.

 

WEB 2.0 i PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La web 1.0 era un sistema basat en hipertext per compartir documents on la persona usuària era una simple observadora i no hi tenia participació activa. El canvi de la web 1.0 a la 2.0 va suposar una major participació i col·laboració de la ciutadania on el principal protagonista era el mateix usuari.  Hi va haver millores per el que fa a l’accessibilitat i la facilitat de connexió, tot i que la informació personal era vista per tercers i es feien copies de seguretat a la pròpia xarxa.

Posteriorment amb la Web 1.0, la persona enviava una sèrie de informació que només rebia el propi destinatari, sense passar per cap altre xarxa o propietat.  Actualment, la web 2.0 ha causat força problemes a la ciutadania sobretot per els temes legals o personals. Tota cosa que es publiqui a les xarxes socials o aplicacions d’internet son emmagatzemades i propietat d’aquella web, i pot estar a la vista de qualsevol.  Qualsevol persona amb una noció elevada de informàtica, pot arribar a trobar tota aquella informació que un mateix es pensa que no es accessible.
Com a experiència personal, m’agradaria explicat que a un amic un dia li van robar 200 euros de la seva targeta de crèdit, ja que havia comprat vols d’avió amb el seu ordinador però a través de una xarxa wifi. Des de les xarxes públiques, és molt més fàcil aconseguir certes dades com els números de conte o les contrasenyes de qualsevol registre.

Un exemple podria ser el facebook: Totes les fotos penjades, vídeos, comentaris, xats, etc. Es queden gravats i posteriorment la web en pot treure profit.  També es aplicable a totes les altres webs com youtube, blogspot, wikis, twiter, etc.

Personalment penso que s’ha de tenir molt en conte amb les coses que es pengen ja que després podem acabar afectats negativament.  A més a més, tothom hauria d’estar conscienciat del que pot arribar a passar, i tenir en conte i saber privatitzar bé totes aquelles coses que no han de sortir a la llum.

 

NOVES ALFABETITZACIONS I L'ESQUERDA DIGITAL A LA SOCIETAT

El dia 17 d’octubre, a la classe vam poder veure la presentació d’un grup de companys de la classe que ens van explicar les noves alfabetitzacions i l’esquerda digital en la societat.
personalment m’ha agradat força ja que de la esquerda digital només havia sentit anomenar-la però mai havia arribat a saber que era realment.

En el meu punt de vista, l’alfabetització tecnològica, és un procés o un mètode per ensenyar  les tecnologies i els seus usos a persones que no tenen aquest coneixement. És un procés educatiu, que en el nostre futur professional com a educadors socials ens pot ajudar per poder incorporar persones als corrents de coneixement i activitats que son desenvolupades a l’entorn de les TIC. Hem pogut veure moltes classes d’alfabetització: En xarxes, informàtica, digital, audiovisual, etc.

Posteriorment, ens han parlat de l’esquerda digital. En la societat que vivim, les tecnologies ens faciliten la manipulació de informació, i aquesta, es pot dividir en dos classes de col·lectius: Les persones tecnològicament adaptades i les que queden excloses. Aquests dos col·lectius son els que marquen l’esquerda digital.
 Aquests dos grups estan influenciats per alguns factors com podrien ser els grups d’edat, la situació geogràfica, la educació... I el més important segons la meva opinió, son els recursos econòmics.  Les noves tecnologies tenen un preu força elevat, i no tothom es pot permetre la seva adquisició i menys en la etapa de crisis econòmica que estem vivint des de fa uns anys. És per això i més inconvenients que l’esquerda digital es dona a terme i cada cop serà més gran si la economia del nostre país no millora.

Penso que el coneixement i la familiarització de les TIC son molt importants per la modernització tecnològica que cada cop avança més ràpid, però s’hauria de buscar alguna manera o alguns recursos per tal de que tothom hi pogués tenir abast, ja que ara tant a escoles, feines, etc, et fan utilitzar les tecnologies per qualsevol cosa, però les persones que no disposen d’aquestes, se’ls hi fa difícil o pràcticament impossible exercir la tasca encarregada. 

ELS DRETS DE LES DONES: LA VAGA DE TOTES

La vaga de totes és una iniciativa mobilitzadora que ha sorgit de certs col·lectius i espais feministes .
Mitjançant un procés assembleari és va acordar fe una convocatòria de vaga “la vaga de totes” on es lluitaria per els drets de les dones per tal de fer visibles les condicions de desigualtat que patim en la societat actual.

Davant de certes polítiques legals, socials i econòmiques que atempten contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostre llibertat, s’ha decidit fer una vaga i una manifestació (pacífica) com a eina de lluita.

Personalment penso que en la societat que vivim s’han de lluitar per els nostres drets si ens trobem en situació desigual amb el sexe oposat, però en el meu punt de vista opino que no només és una feina de la dona canviar la societat, sinó que l’home te el paper tant o més important que la dona per poder fer aquest canvi cap a la societat igualitària en la que volem arribar. 

Estic d’acord i dono suport a les mobilitzacions per reivindicar el que ens toca, però no en que es privi a l’home d’estar a certes xerrades, manifestacions o trobades feministes ja que com he dit abans, que si en aquesta lluita només hi tenim el protagonisme les dones, el problema no s’està enfocant cap a on jo crec que hauria d’anar, cap a la educació de les persones que discriminen al sexe femení o creuen que tenim menys drets pel simple fet de ser dones.  

LA MEVA TECNOAUTOBIOGRAFIA

En aquesta tecnoautobiografia, podem veure com la tecnologia influencia en la nostra vida, el nostre dia a dia.

La tecnologia està constantment en el nostre entorn des de que naixem, i ens acompanya tota la vida.  Fem el que fem i anem on anem, allà la tecnologia hi és present! 

Com nosaltres, la tecnologia també evoluciona, i cada dia que passa ens anem impregnant i n'anem adquirint de noves, tot i que a vegades no en som conscients!

He volgut destacar els viatges que he fet, el cau (ja que hi he estat des de els 6 anys), la música sobretot la guitarra i els amics i la família ja que penso que son les coses que més m'han marcat i influenciat en la meva vida, ja que sense tot això no seria com soc. 

PRESENTACIÓ + IMMIGRANT O NATIU DIGITAL

Hola, em dic laura, tinc 22 anys i estic estudiant Educació social. La meva decisió per aquests estudis, van venir lligats per un viatge que vaig fer a la índia, on vaig veure una realitat totalment diferent a la que vivim nosaltres en el nostre país. També, vaig fer un voluntariat al Marroc, on vaig preparar i dinamitzar un casal d'estiu per nens i nenes de totes les edats, per tal de que no es quedessin sols al carrer o no haguessin de anar a treballar amb els seus pares.  

Van ser aquestes dues fantàstiques experiències les que em van fer decantar-me per el món social.  En l'àmbit social, hi ha molts  col·lectius amb els que poder treballar i personalment m'agradaria provar-ne molts. Ara mateix, els col·lectius amb que hi tinc més interès son els discapacitats tant físics com psíquics, els infants d'educació especial o risc d'exclusió social i els immigrants.  Estic bastant segura que el fet de que m'agradin aquests especialment, es bassa en les experiències agradables que he tingut anteriorment. 

Les expectatives que tinc en aquesta assignatura, és aprendre molt sobre es tecnologies actuals i les eines i recursos a les que podem arribar per tal de facilitar-nos la feina de cara a un futur laboral. M'agradaria en especial, conèixer molt exemples de sistemes de comunicació i aprofundir en ells.Personalment em sento immigrant digital, ja que jo no vaig nàixer amb un ordinador sota el braç. Mica en mica que han anat passant els anys, la tecnologia digital ha anat evolucionant, i jo m'he anat adaptant a ella, però em continuo sentint poc informada ( o poc lligada ) a les noves tecnologies. 

Aquí adjunto una foto del voluntariat al Marroc (Amb els joves marroquins que ens ajudaven a dinamitzar el casal):