APLICACIONS EDUCATIVES A LA REALITAT AUGMENTADA

El nostre grup, composat per la Samia, la Azuzena la Natalie i jo, hem fet el treball de les "aplicacions educatives a la realitat augmentada".

La realitat augmentada son tots aquells elements combinats tant físics com virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Els dispositius electrònics, s'encarreguen d'afegir informació virtual a la informació física que existeix.

La nostra exposició es va basar en una explicació breu de la realitat augmentada i posteriorment les seves aplicacions que es poden donar a terme en l'àmbit de l'educació.
Per acabar, els hi vem fer un joc de pistes on, mitjançant codis QR, es trobaven preguntes sobre el temari impartit, i a sota la indicació del següent QR,

Per acabar, a la classe vem repassar les respostes i vem posar 3 vídeos aclaratius.

A continuació us adjunto la presentació del nostre treball:

http://www.slideshare.net/lauraensenyat2/aplicacions-educatives-realitat-augmentada-43445409

FOTOGRAFIA PARTICIPATIVA - VISIÓ SOCIAL

Aquesta primera imatge, mostra uns infants de la India que es trobaven en situació de força pobresa. Eren un grup de nens que acabats de sortir de l'escola rondaven per els carrers del Rahastan, i ens van demanar diners i fins i tot les meves arracades, volien qualsevol cosa de valor.

Es pot veure com fins itot, una nena que em prou feines ha de tenir 10 anys, s'encarrega del seu germà de 2 anys com si fos la seva mare.

M'agrada molt aquesta fotografia perque trobo que les cares dels nens expressen de tot menys tristesa ni preocupació. Cada persona viu una realitat diferent, depenent del seu país de residència o la situació personal en la que es troba, i al cap i a la fi ens acabem adaptan d'una manera o una altre a la vida que ens toca viure, però és molt xocant, veure que persones amb menys coses per viure poden viure més despreocupats per les coses vanals  a les que nosaltres els hi donem importancia. 

Aquesta és una altre fotografia del meu viatge a la India. És una imatge que mostra com és una escola d'un petit poblet de la india per a dins.

Quan em van ensenyar l'escola em vaig quedar impressionada, nosaltres ens dotem de pissarres electròniques, ordinadors, projectors, diferents aules, etc.  En canvi, aquella escola es situava en un pati gran de sorra, on allà s'hi impartien les 3 classes diferents.   En una zona amb un petit porxo els grans, al mig del sorral els mitjans (fotografia) i a la part dreta del pati els més petits.

Amb aquestes dues fotografies vull destacar que l'ésser humà esta creat per a viure amb les coses que la naturalesa ens ofereix per a poder sobreviure, i que totes les altres coses que posseïm son simples elements que la evolució de la societat ens ha fet adquirir, però que realment no necessitem per a poder sobreviure.

ÚS SEGUR D’INTERNET I LES XARXES SOCIALS

La exposició d’usos segurs d’internet i les xarxes socials va ser realment original, ja que els nostres companys van fer veure que formaven part d’una associació la qual feia una xerrada preventiva a uns alumnes d’un institut ( nosaltres).

Els avantatges de les xarxes son per exemple la facilitació de tràmits, la creació i difusió d’esdeveniments, la compra on-line, la facilitat de comunicació immediata amb les persones que son a un altre lloc, la publicació de documents, etc. Però com tot, això te els seus inconvenients i un dels més importants son la manca de privatització de tot allò que pengem. Nosaltres com a usuaris de les xarxes socials hem de ser conscients de la privatització que te la nostra pàgina web o de totes aquelles coses que hi publiquem.

Per tal de fer-ho més vivencial, ens van fer explicar alguna experiència viscuda personalment amb la manca de privacitat.

Al fer-nos conscients de la importància de fer privades les nostres xarxes socials, ens van ensenyar algunes eines per a saber utilitzar amb més seguretat les xarxes: Triar la millor xarxa, controlar la privacitat, les imatges, els documents, els contactes, etc.  Totes aquestes eines també son aplicables als smartphones.

Hem de tenir molt en compte el que nosaltres mateixos pengem a la web. De tant en tant ens pensem que allò que publiquem només ho poden veure els nostres amics o 4 persones més, però mai és així. Un cop publiquem alguna cosa, aquesta estarà a la xarxa per molt de temps i pot estar a l’abast de molta gent que no ens podríem ni imaginar.

En el facebook, per exemple, jo personalment mai accepto a cap contacte que no conegui ja que no m’interessa que algú desconegut pugui veure tot allò que publico amb tanta facilitat, o d’alguna manera em pugui controlar.

Jo realment em sento força conscient de tot això: No deixo sessions obertes, tinc contrasenyes difícils, i totes aquelles imatges i documents que penjo no m’han d’afectar en cap moment en el futur ja que no poso cap mena de document compromès ni res del que em pugui sortir perjudicada. 

APRENENTATGE MÒBIL (M-Learning)

El passat dia 7 de Novembre, els nostres company van fer la presentació de la temàtica aprenentatge mòbil m-learning.

En primer lloc, ens van ensenyar la definició de M-Learning, que és l’aprenentatge electrònic mòbil, i fa referencia a una metodologia d’ensenyament i aprenentatge basada en l’ús de dispositius mòbils amb connexió a internet. A partir d’això hi ha hagut una gran aparició de noves tecnologies mòbils i una facilitat d’accés a internet.

M-learning, més enllà de l’ús en l’educació formal, també es utilitzat en la formació a distància.

També van explicar les polítiques educatives de la integració de les TIC: La seva finalitat era millorar i canviar les pràctiques d’aprenentatges. N’hi havia dues: Estratègiques i operatives.

Per acabar la presentació, ens van fer una dinàmica amb els codis QR. Havíem de contestar determinades preguntes que ens apareixien en els codis QR que escanejàvem amb els mòbils. Era una gimcana on cada resposta ens portava a un altre lloc on hi trobàvem un altre codi QR. Al finalitzar totes les preguntes, vam anar a classe on hi havia la ultima pregunta:  les inicials de totes les respostes anteriors, eren la resposta a la última pregunta.

Va ser una presentació fora dinàmica i realment molt clara per entendre-la. Personalment crec que va ser fàcil ja que la gran majoria de nosaltres ja estem immersos en el mon del m-learning i és un tema que ens resulta familiar i força pròxim. 

Personalment penso que el M-learning és una molt bona eina per a la facilitat de comunicació a distància sense necessitat de estar presencialment amb la persona, hi ha diferents usos estratègics d’aprenentatge, accés a contingut immediat i sobretot la fàcil accessibilitat a qualsevol informació des de allà on estiguis. Malgrat aquests avantatges, és un avanç tecnològic que no està al abast de tothom ja que el seu preu es força elevat i no tothom s’ho pot permetre

GAMIFICACIÓ: POTENCIALITATS PER L’EDUCACIÓ SOCIAL

La gamificació és un procés relacionat amb el jugador i les tècniques de joc. Es defineix com l’ús de dinàmiques pròpies dels jocs ,en contexts o àmbits aliens a aquest ,per aconseguir valors positius i divertits propis dels jocs, i motivar als usuaris a participar i incrementar la seva interacció.   En el joc som la millor versió de nosaltres mateixos perquè rebem millor les instruccions, la resposta a les nostres accions és més ràpida i estem disposats a col·laborar.

Les tècniques més utilitzades en la gamificació son la mecànica (que marca les normes per a constituir el joc), la dinàmica ( Les motivacions i els complements per a que sigui una activitat lúdica) i els components del joc (tot allò pràcticament material per a poder desenvolupar el joc).  

La exposició de la gamificació que han fet els companys,  ha estat molt entretinguda ja que l’han presentat amb unes dinàmiques, les quals ens han fet participar activament.

Primer de tot hem fet 4 grups i cada un era un color.  Cada grup, havia de fer diferents qüestionaris relacionats amb les exposicions treballades anteriorment com la de identitat digital,  la web 2.0, etc. I també exercicis de dibuixar i fer mímica representant diferents aspectes o programes relacionats amb les TIC.

Crec que han plasmat realment bé el seu temari amb la dinamització de la classe i la preparació de la seva exposició. Han trobat molt bé el punt perfecte per a definir i plasmar allò que volien tractar.

EL FENOMEN DEL BIG DATA

Una altre de les presentacions fetes a classe, va ser el fenomen del Big Data el qual no en sabia de la seva existència. El Big Data és una manipulació de grans conjunts de dades.
Aquest fenomen està compost per les quatre V: El volum, la varietat  la velocitat i per acabar la veracitat que mostren el moviment de totes aquelles dades aplicades a la xarxa.

Hi ha una gran vigilància massiva de tots els moviments de la societat dins de la xarxa. Tots els nostres moviments estan controlats.  Les plataformes socials d’internet construeixen un perfil extremadament detallat de les nostres preferències.
És per això que de tant en tant, en una web o xarxa social podem veure anuncis d’allò que hem estat buscant posteriorment.
Posaré dos exemples:

•           Si busques productes per exemple a una pagina web d’articles d’esport com podria ser la pagina del Decathlon, posteriorment en el perfil del facebook et surten anuncis d’aquells articles que has estat mirant.
•        Un altre exemple es al youtube: tots aquells vídeos més vistos per a tu, queden registrats, i a la pagina principal sempre et recomana vídeos relacionats amb les teves preferències.

En aquests casos, es pot veure a la perfecció que totes les nostres accions, produeixen una empremta digital per a la xarxa.  D’alguna manera podríem dir que estem controlats.

Per últim, les companyes de classe ens van deixar amb una pregunta molt interessant per tal de fer-nos reflexionar:

¿Creieu que som nosaltres qui dona valor a les dades, o son les dades les que ens donen valor a nosaltres?  

Després de rumiar una miqueta, personalment penso que som nosaltres els que donem valor a les dades.  Hi ha maneres i maneres de interpretar les dades ( si es que no son numèriques) i crec que cada una de les persones te punts de vista força variats, i no totes aquelles dades es veuen de la mateixa manera.  

Tot pot variar de la situació de la persona, la mentalitat, les ideologies... hi ha molts aspectes personals de cada un que fan que veiem les dades de manera diferent als demés. 

IDENTITAT DIGITAL I DRET A L’OBLIT

La identitat digital, és tota aquella informació personal que esta exposada a les xarxes socials. És la identitat que es crea d’una persona a partir de tot el que es publica d’ella. Tota aquella gent que no ens coneix, o no suficient,  es crea una visió totalment equivocada o imaginada de la identitat de les altres persones. Amb fotografies que es veuen, vídeos... podem pensar que una persona és d’una manera, però pot ser totalment contrària.

Les companyes que ens han exposat el treball, ens han preparat dues dinàmiques:

La primera era posar el nostre nom i cognoms al google avera que sortia. Al posar el meu nom la única fotografia que surt és la meva del perfil del gmail, tot i que no se’m distingeix realment.  També surten dos imatges de uns vídeos del youtube que m’agradaven  i els havia posat a preferits. També es veu el meu perfil de youtube, però no hi tinc cap vídeo penjat.
Això no és tant preocupant perquè a simple vista ningú interpreta que esta relacionat amb mi, però a mi si que m’espanta perquè es pot veure que tot allò que fem a la web queda reflectit d’alguna manera.

La segona dinàmica que van fer anava dirigida alguns dels companys de classe.  S’havien dedicat a buscar informació de persones de classe a partir de les xarxes socials, i ens podien explicar tot allò que havien fet sense tant sols tenir-les agregades.   Posteriorment havíem d’endevinar qui eren tot i que les persones en qüestió ja es donaven per al·ludides.

De vegades no som conscients de les conseqüències que pot tenir la publicació de informació personal a les xarxes socials en un futur.  Es per això que jo per exemple al perfil del facebook el tinc canviat i no hi tinc el meu cognom real.  Així, si alguna persona desconeguda em busca ( com per exemple persones de recursos humans d’alguna empresa) i vulgui veure la meva “identitat digital” no em trobarà i no es podrà crear una imatge preconcebuda de mi.

“La identitat digital és el que som per els altres a la xarxa, millor dit, el que la zarxa diu que som als demés”.